Adéu Nadal...

Ací vos deixe una preciosa cançó per a despedir el Nadal com es mereix. Espere que els reis s'hagen portat molt bé amb vosaltres. Ja em comptareu el dilluns. Un abraç.

NADAL

Bon Nadal a tots! Disfruteu molt d'estes dates i sobretot descanseu que el 2013 xafa fort. Un abraç família!

Xavier Aliaga

L'altre dia vaig tindre el plaer d'assistir a una conferència d'un famós periodista i escriptor valencià. Es tracta de Xavier Aliaga, l'home que veieu en la foto.

 Una dada curiosa és que ha nascut a Madrid, però va créixer en Xàtiva. Va estudiar Filologia i com a periodista ha treballat per a diferents periòdics valencians, però altres de caràcter nacional com EL PAÍS. 

En la conferència, que va tindre lloc en la Universitat d'Alacant, l'escriptor ens va repartir a tots els assistents un relat que havia escrit no feia molt. Este relat es titula: 'Sèquies, lledoners i camps sense porteries' i a causa de la seua brevetat, va poder llegir-ho en veu alta. A continuació va fer una xicoteta reflexió per a explicar-nos per què havia escrit eixe relat i el que tenia en comú amb allò que s'ha viscut amb ell.

 Ens va explicar que el relat parlava de la seua infància mentres vivia a Madrid. Es va mostrar molt pròxim a la gent, perquè va respondre a moltes preguntes. Algunes relacionades amb la seua passada vida de polític i el gran pas que va haver de donar per a deixar-ho i dedicar-se a l'escriptura i al periodisme.

 També li van preguntar per què escrivia ara de la seua infància al que respon que és una etapa molt ràpida i mereix ser recordada.


Podeu seguir-li en el seu bloc i en el seu twitter:

http://sotalacreueta.blogspot.com.es/2012/11/sequies-lledoners-i-camps-sense.html

https://twitter.com/xavialiaga




Estic intentant posar-me en contacte amb ell a través del seu web i per mitjà de la Universitat, que és on vaig assistir a la conferència, per a veure si és possible per a la segona setmana de gener que Xavier vinga a donar una xarrada a pares i professors i per als xiquets una espècie de compte contes. Quan tinga més notícies vos aniré informant. Una salutació de 'La teua mestra'.

Tots al teatre...

Hola de nou pares i alumnes! Hui vos vaig a posar deures... El divendres 7 de Desembre representen una obra en el Teatre Arniches a Alacant. Seria ideal que féreu un buit i anésseu a veure. Si les compreu per avançat vos costarà un poc menys, però el preu no serà més de 4 euros.

S'anomena LISISTRATA i estic segura de què vos encantarà. Perquè sapieu un poc de que va, és una obra molt antiga i és d'importància mundial. Ens fan viatjar a l'any 411 on Grècia estava perdent la guerra. Encara així, un grup de dones optimistes busquen la pau d'una manera molt peculiar, amb una vaga sexual. És Lisístrata la dona que imposa esta estratègia i totes les dones la recolzaran (encara que a algunes els costa més que a altres) . Per descomptat, no serà fàcil que els seus marits es deixen convéncer pels arguments pacifistes i feministes de la nostra protagonista.

No vos vull desvelar el final, però si vull dir-vos que a pesar que es tracte de la recreació d'una guerra, és una obra de teatre DIVERTIDÍSIMA que vos agradarà tant a pares com a fills. A més, ens exposen l'obra amb un llenguatge totalment col·loquial i obert, sense por d'ocultar res perquè sone malament. Encara que no ho parega, esta obra també ens transmet una ensenyança i una xicoteta moralitat, i és per açò, que vull que em comenteu (els que podeu anar) l'ensenyança que transmet esta divertidísima obra de teatre tan antiga i al mateix temps, tan aplicable als nostres dies.

En uns dies, per als que no podeu anar, comentaré les idees sobre les quals m'agradaria reflexionàreu. Esperem anar el pròxim curs a veure amb els alumnes d'excursió. Ja vos comptarem l'experiència. 

Salutacions a tots de LA VOSTRA MESTRA! 

Professor, GRÀCIES...

Vos agradará... perquè tots recordem un professor que ens va ensenyar una valuosa lliçó.

Reflexió de 'SER MESTRE COM I PER QUÈ?

Ja estem preparats per a un nou any acadèmic. Tots adaptats, tant professors com alumnes i pares. Vos vaig prometre una reflexió sobre el vídeo que vaig deixar en l'entrada anterior i ací està. Veig que no vos heu animat a contestar, intentaré que la vostra participació en el bloc aumente segons vaja avançant el curs.

                                                            

La primera cosa que m'agradaria destacar és la quantitat d'adjectius que entre professors i alumnes s'anomenen al llarg de tot el vídeo. Són els adjectius o qualitats que hauria de tindre un bon mestre. Alguns d'ells són la passió, l'estima, l'empatia, el compromís, la paciència, la generositat, la tenacitat, la humilitat, la responsabilitat, la creativitat, la imaginació... També ha de ser una persona molt oberta i un bon comunicador. Un bon mestre ha de ser divertit, flexible i inclús un bon actor, però de totes les que s'anomenen en el vídeo la que m'agradaria destacar és 'que li agrade aprendre'.

És Joan Monserrat qui comença el vídeo, un professor d'Educació Infantil. L'alegria que desprén el mestre m'encanta. Se li veu content amb el que fa i parla d'un món màgic, fantàstic, al·lucinant i genial, és el món de l'educació infantil.

Una de les moltes frases que m'han cridat l'atenció del vídeo és una que diu una xiqueta parlant del seu professor ''Em fa veure la vida d'una manera diferent'', pense que és molt profunda.

A la pregunta que ens fa el vídeo de ''Sempre has volgut ser això?'' respon una professora amb ''Vull canviar el món''. Pense que és molt bon punt de vista, perquè és ensenyant i fent bé el nostre treball com podem millorar dia a dia la societat. El futur està en les nostres mans.

Una reflexió important que fa la rectora de la UAB és sobre la preparació pràctica que té un alumne quan es presenta per primera vegada davant d'una classe com a professor. Ella diu que alguna cosa falla quan es dóna més valor i es fan més pràctiques per ser un bon veterinari que per ser un bon mestre. Al meu parer pense que té molta raó. Una de les coses que fa bo un mestre d'escola és l'experiència i presentar-te per primera vegada davant d'una classe sense tindre cap experiència ''et mors'' com diu una professora.

A continuació vos pose unes frases, que com a professora em fan pensar sobre el meu treball. Tots els professors hem de plantejar-nos si és un bon mètode i com ho estem aplicant constantment. No és un treball qualsevol, moltes generacions passen per les nostres mans i tenim molta responsabilitat. Per això, crec que estes frases ens faran reflexionar:

• 'S'està formant els Mestres del segle XXI, mestres nascuts el segle XX amb estratègies del segle XIX’
• ‘JOC I FEINA ES CONFONEN’
• ‘Al final acabes descobrint que el veritable mestre és el nen’
• ‘En 60 minuts has de tindre temps de mirar cada alumne, ha de saber que estàs ací’
• ‘Un bon mestre t’agafa de la mà i et porta a la vida’
• ‘Li hem de saber traspassar la il·lusió per conèixer’
• ‘El professor agafa la virtut del seu alumne i la potència’
• ‘El meu treball m'aporta felicitat’
• ‘La professió de professor és dura si te l’agafes en serio’

Vídeo interessant per als papàs!

Vos recomane tant a papàs com a mamàs que vegeu este vídeo i reflexioneu sobre ell. Em pareix molt interessant. Seria molt agraït per la vostra part que comentàreu que vos ha paregut en els comentaris. En uns dies penjaré en una nova entrada la meua opinió sobre el vídeo i per què em pareix tan interessant per a vosaltres. Gràcies per la vostra atenció i col·laboració.

http://www.tv3.cat/videos/3928590/Ser-mestre-com-i-per-que